El cementiri de Begoña (Bilbao, Euskadi) : la fí d'un cementiri històric

Obra de Quintín de la Torre

Començarem l'any 2016 amb l'anunciada i propera desaparició d'un dels cementiris històrics de Bilbao. El cementiri de Begoña ocupa una superfície d'uns 6.000 m2, al centre de Bilbao, molt aprop de la basílica de Begoña. L'any 2006 l'ajuntament de la ciutat va resoldre la clausura d'aquest recinte perquè havia quedat enclavat entre vivendes i perquè el seu ús era minoritari ja que només s'hi feien 12 enterraments anuals. Les normes sanitàries sobre la clausura de cementiris indiquen que han de transcórrer 10 anys des de la darrera inhumació per traslladar un recinte funerari. En el cas de Begoña, aquest termini finalitza el proper any 2016. El terreny que ara ocupa ha estat declarat zona verda per fer-hi un parc on, segons algunes cròniques periodístiques, s'hi podrien conservar algunes de les obres artístiques que conté, que també podrien ser traslladades al Cementiri de Vista Alegre.

Entrada del recinte

El cementiri de Begoña, sobre el qual no hem trobat cap estudi específic ni cap inventari, ha estat en funcionament més de 150 anys. Actualment existeixen 193 concessions (184 panteons i 9 sepultures), la majoria de les quals ja han expirat durant aquests darrers anys. L'ArxiuHistòric Eclesiàstic de Biscaia custodia diversos documents sobre aquest recinte funerari, gràcies això podem saber, per exemple, que l'any 1906 s'hi van realitzar algunes obres de millora.

Cartel·la de l'entrada

En accedir al recinte ens trobarem amb una antiga portalada molt deteriorada i amb pèrdua d'elements. Hi destaca un timpà triangular presidit per un medalló i acompanyat de pinacles a banda i banda. S'hi pot llegir "Pater Noster". Al costat de l'entrada i encastada al mur, una cartel·la de pedra ens diu :

"Esta es al fin entrada obligatoria / que conduce al Infierno o a la Gloria"

Hi ha unes 2.000 sepultures a terra, corresponents a 1.500 adults i 500 nens. Moltes d'aquestes tombes, que estan en mal estat de conservació, són de les víctimes dels bombardejos de l'any 1937 de la Guerra Civil. El darrer enterrament a terra es va realitzar l'any 1943 però, en canvi, es van fer als panteons fins el 2006.

Àngel que presideix la tomba de Bernabé de Garamendi

Una altra de les obres destacables és la tomba de l'escultor Bernabé de Garamendi (1833-1898), obra d'Higinio Basterra. Garamendi és autor de nombroses obres funeràries, com el panteó del General Lerchundi a Deva, el del baró Adzaneta a Ramales, diferents panteons al cementiri de Mundaka i el d'Artziniega. Al recinte de Begoña va construir-hi una creu l'any 1868, obra que no hem pogut identificar. La seva tomba està formada per un pedestal coronat per un àngel que ofrena un cor amb el braç alçat cap al cel i que aguanta una corona amb l'altra mà. Garamendi havia estat enterrat inicialment al desaparegut cementiri de La Mallona.

Tombes  terra

Molt a prop d'aquesta tomba hi ha la d'un altre escultor, deixeble de Garamendi : Adolfo de Aréizaga. Com moltes de les sepultures del recinte, es tracta d'un hipogeu amb cripta subterrània. L'adorna un pedestal decorat amb rellotges alats i querubins, i coronat amb una creu.

Estat de les tombes a terra

En aquest recinte també hi ha enterrada Eulàlia Abaitua (1863-1953), la primera dona fotògrafa basca, les imatges de la qual ens serveixen per conèixer la gent i la vida al Bilbao de finals del segle XIX i principis del XX.

Panteó de la famíli Alacano Zubizarreta

Per tot arreu hi ha escultures caigudes i creus trencades. Criden l'atenció, per exemple, l'àngel oferent del panteó de la família Alacano Zubizarreta, que ja ha perdut les mans i part de les ales. O l'hipogeu d'Antonio Allende, que encara es conserva en relatiu bon estat, i que està format per una figura femenina resant a dins d'un templet. Com a mostres arquitectòniques, encara queden dempeus però molt parcialment dues construccions que podrien ser un antic magatzem i un panteó amb arcades neogòtiques, no n'hem trobat, però, cap referència.

Hipogeu d'Antonio Allende

Esperem que es puguin recuperar i conservar algunes d'aquestes obres per mantenir viva la memòria d'un recinte que és part de la història de Bilbao.

El nostre agraiment a Conchita Mencia, per la seva hospitalitat i els seus coneixements. Eskerrik asko eta Urte Berri On.

Molt bon any 2016 !!!!