.jpg)
La frase “Mort pour la France” és visible a gairebé totes les tombes i ossaris dels cementiris militars francesos. És una menció, reglada als articles L488 fins el L492 bis de la llei francesa de pensions militars d’invalidesa i víctimes de guerra, que afecta a l’estat civil ja que es consigna al marge lateral de l’acta de defunció. Aquesta menció es va crear per llei del 2 de juliol de 1915, modificada el 28 de febrer de 1922.
Tenen dret a aquesta distinció els membres de les forces armades franceses morts en combat o a causa d’accidents, malalties o ferides en el decurs de les guerres mundials, la d’Indoxina, la d’Algèria, o en el decurs d’operacions sota el comandament de l’ONU. També hi tenen dret els presoners de guerra morts en les mateixes circumstàncies, les víctimes civils franceses , i els mariners de vaixells mercants en els mateixos conflictes abans esmentats o en actes de resistència per l’aliberament de França. També es reconeix als metges i als enfermers o enfermeres d’hospitals militars morts en el decurs d’un conflicte bèl·lic. Els ostatges i presoners de guerra també hi estan inclosos. A partir de l’any 1955, un nova llei va incloure els membres dels diferents cossos de seguretat de l’Estat.
.jpg)
En principi, correspon als familiars sol·licitar-ne la concessió llevat dels casos de morts en combat, en el quals les autoritats militars són les que ho anoten i ho tramiten al municipi del mort. Una llei de 1947 autoritzava als municipis poder atorgar concessions perpètues i gratuites als seus cementiris, com a homenatge públic i reconeixement als morts amb aquesta menció. A gairebé tots els municipis i pobles de França podreu veure monuments o plaques d’homenatge als seus veïns “morts pour la France”, situats a les places o a l’interior de les esglésies.
Com a curiositat, destacarem que l’article L123.10 atorga trenta anys més de copyright als artistes declarats “Mort pour la France”, anys que s’afegeixen als setanta habituals en els artistes que no moren en aquestes circumstàncies.
Com a xifra aproximada, esmentarem que en acabar les I Guerra Mundial s’atorgà aquesta menció a més d’un milió trescentes mil persones, la relació de les quals es pot consultar al web Mémoire des Hommes del Ministeri de Defensa francès.
Tenen dret a aquesta distinció els membres de les forces armades franceses morts en combat o a causa d’accidents, malalties o ferides en el decurs de les guerres mundials, la d’Indoxina, la d’Algèria, o en el decurs d’operacions sota el comandament de l’ONU. També hi tenen dret els presoners de guerra morts en les mateixes circumstàncies, les víctimes civils franceses , i els mariners de vaixells mercants en els mateixos conflictes abans esmentats o en actes de resistència per l’aliberament de França. També es reconeix als metges i als enfermers o enfermeres d’hospitals militars morts en el decurs d’un conflicte bèl·lic. Els ostatges i presoners de guerra també hi estan inclosos. A partir de l’any 1955, un nova llei va incloure els membres dels diferents cossos de seguretat de l’Estat.
.jpg)
En principi, correspon als familiars sol·licitar-ne la concessió llevat dels casos de morts en combat, en el quals les autoritats militars són les que ho anoten i ho tramiten al municipi del mort. Una llei de 1947 autoritzava als municipis poder atorgar concessions perpètues i gratuites als seus cementiris, com a homenatge públic i reconeixement als morts amb aquesta menció. A gairebé tots els municipis i pobles de França podreu veure monuments o plaques d’homenatge als seus veïns “morts pour la France”, situats a les places o a l’interior de les esglésies.
Com a curiositat, destacarem que l’article L123.10 atorga trenta anys més de copyright als artistes declarats “Mort pour la France”, anys que s’afegeixen als setanta habituals en els artistes que no moren en aquestes circumstàncies.
Com a xifra aproximada, esmentarem que en acabar les I Guerra Mundial s’atorgà aquesta menció a més d’un milió trescentes mil persones, la relació de les quals es pot consultar al web Mémoire des Hommes del Ministeri de Defensa francès.
Comentaris
Me ha llamado mucho la atención lo de los artistas y los derechos de autor.
Vi esta frase mucho en algún Cementerio de París, pero no había pensado que pudiera estar hasta regulado por un decreto.
Una salutació des de Andalucía