Tomba de Saint- Remy (Reims, regió de la Champagne, França)

Juliol de 2009

La tomba de Saint- Remy està situada a la basílica del mateix nom de la ciutat francesa de Reims. L’edifici data de l’any 1000 i és l’església més important després de la famosa catedral. És Patrimoni de la Humanitat segons la Unesco des de 1991. Els objectes de valor que contenia, però, van ser robats durant la Revolució Francesa i l’església patí greus bombardejos durant les guerres mundials.

Saint- Remy va ser bisbe de la ciutat i va convertir Clovis, primer rei dels francs, al Cristianisme l’any 496. Quan morí, l’any 533, el seu cos va ser dipositat en una petita capella dedicada a Sant Cristòfol, que estava aleshores extramurs, a uns dos quilòmetres de la catedral. Aquesta capella va ser engrandida fins a tenir dimensions d’església ja que la santedat del bisbe atreia molts peregrins. La vida monàstica al temple s’inicià entre els anys 750 i 760. El bisbe Hinemar traslladà les relíquies l’any 852 a una cripta situada, possiblement a l’est del temple i les col·locà en una caixa d’argent sobre el sarcòfag de marbre que les havia contingut anteriorment. D’aquesta tomba, només se’n conserva un vestigi: un tros de la mortalla vermella que embolicava el cos del sant. Per les descripcions que n’han arribat, es tractava d’una cripta superior, és a dir, d’un edifici acabat amb volta a nivell del terra i no pas d’una cripta subterrània. Contenia una inscripció de dotze versos llatins.

Quan es celebrà el 14è centenari d’aquest baptisme es va realitzar, per subscripció popular, la caixa de bronze que conté actualment les relíquies del sant (1896) i es va refer la làmpada circular de bronze daurat que simbolitza les dotze tribus d’Israel, representades per dotze torres i ornada amb 96 espelmes que simbolitzen els anys que va viure el sant.

El mausoleu és una reconstrucció del segle XIX, que imita i conté alguns elements de l’anterior, obra encarregada per Robert de Lenoncourt, abat de Saint-Remy (1557), malgrat no conté les pedres i metalls preciosos que hi havia abans de la Revolució Francesa. Està situat al presbiteri.

Té forma de templet quadrangular. Al voltant trobem disset columnes corínties amb el fust de marbre vermell i el capitell blanc. Entre columna i columna, hi trobem dotze veneres o fornícules acabades en forma de petxina que contenen les estàtues originals de dotze dignitats eclesiàstiques i laiques, de fina pedra blanca recoberta de vernís. Sota de cadascuna d’elles, hi ha gravats el seus escuts encerclats per branques de llorer.

A un dels costat longitudinals s’hi troba la representació de cinc dignitats laiques i a l’altre cinc d’eclesiàstiques. Al costat més estret hi trobem els darrers representats, un eclesiàstic i un laic: el bisbe-comte de Noyon i el comte de Toulosse. Tots ells porten les vestidures que duien el dia de la consagració i algun objecte característic: l’arquebisbe duc de Reims porta la creu, el bisbe-duc de Laon el ceptre, el bisbe- comte de Beauvais el mantell reial, el bisbe-comte de Châlons l’anell, el bisbe-comte de Noyon el cinyell, el duc de Bourgogne la corona, el duc d’Aquitània l’estendard, el comte de Flandre l’espasa, el duc de Normandia un altre estendard, el comte de Tolouse els esperons i el comte de Champagne la insígnia militar.

El costat oposat al nínxol on estan dipositades les relíquies, hi ha una fornícula més gran que conté la representació del baptisme de Clovis.

La basílica està oberta de 8 del matí a 7 de la tarda. Impressionant.