abril 1993
El mausoleu de Luci Emili Lupo, del segle II d.C., és el més ben conservat de l’Estat Espanyol i està situat a un quilòmetre de la població de Favara (o Fabara) al marge dret del Matarranya.
L’entrada és gratuïta però per accedir-hi, cal demanar les claus a l’Ajuntament de Fabara.
L’edifici està pràcticament íntegre. Està construït amb grans carreus de pedra arenosa, sense cap mena de morter; només units amb grapes de bronze. El formen quatre cares: la façana principal (tetràstila) presenta quatre columnes llises rematades amb senzills capitells dòrics. La decoració exterior està constituïda per cornises i baixos relleus que representen garlandes de flors sostingudes per grifons. Hi trobem la inscripció LAV...MILI...LUPI. Hi ha testimonis de l’existència d’una gran volta subterrània, avui cega; de fet, a l’interior encara s’hi pot observar l’escala que comunicava la cella amb el conditorium, subterrani on reposaven les restes dels difunts.
Va a ser propietat dels senyors de la vila, fins que el seu últim propietari, el cardenal italià Genaro Granito y Pignatelli de Belmonte, el va vendre al veïnatge de Fabara. Després d’estar en mans particulars durant uns anys, va ser venut a l’Estat l’any 1942. Va ser declarat Monumento Histórico-Artístico Nacional l’any 1931.
L’entrada és gratuïta però per accedir-hi, cal demanar les claus a l’Ajuntament de Fabara.
L’edifici està pràcticament íntegre. Està construït amb grans carreus de pedra arenosa, sense cap mena de morter; només units amb grapes de bronze. El formen quatre cares: la façana principal (tetràstila) presenta quatre columnes llises rematades amb senzills capitells dòrics. La decoració exterior està constituïda per cornises i baixos relleus que representen garlandes de flors sostingudes per grifons. Hi trobem la inscripció LAV...MILI...LUPI. Hi ha testimonis de l’existència d’una gran volta subterrània, avui cega; de fet, a l’interior encara s’hi pot observar l’escala que comunicava la cella amb el conditorium, subterrani on reposaven les restes dels difunts.
Va a ser propietat dels senyors de la vila, fins que el seu últim propietari, el cardenal italià Genaro Granito y Pignatelli de Belmonte, el va vendre al veïnatge de Fabara. Després d’estar en mans particulars durant uns anys, va ser venut a l’Estat l’any 1942. Va ser declarat Monumento Histórico-Artístico Nacional l’any 1931.
Comentaris